Què és un gos d'assistència?
Rep aquesta denominació aquell gos que ha estat educat i entrenat per donar suport físic i/o psíquic a persones amb algun tipus de discapacitat.
Podem classificar els gossos d'assistència d'acord amb aquests grups:
- GOS DE SERVEI
- GOS DE TERÀPIA
- GOS DE SENYALITZACIÓ DE SONS
- GOS D'AVÍS
- GOS D'AUTISME
- GOS GUIA o PIGALL
Es tracta d'un gos educat i entrenat per ajudar persones que tenen una discapacitat física (paraplegia, tetraplegia, esclerosi, etc.). Poden oferir ajudes de diversa índole a la persona usuària; entre moltes altres podem trobar aquestes:
- Obrir i tancar portes (portes d'entrada i de l'interior de l'habitatge, dels armaris, de la nevera, de la rentadora, etc.).
- Obrir i tancar interruptors (llums, alarmes, etc.)
- Obrir calaixos, portar-nos els objectes demanats, i tornar-los a tancar.
- Recollir objectes de terra (des d'una crossa fins a una targeta de crèdit, passant per monedes, peces de roba, llibres, claus, etc.).
- Portar objectes (bosses de la compra, cistells amb petits objectes, diari, etc.).
- Acostar-nos objectes (mòbil, medicaments, comandament TV, etc.)
- Ajudar a vestir-se i desvestir-se (treure sabates, mitjons, jaqueta, descordar cremalleres, etc.)
Però el suport que ofereix un gos de servei no només és físic, sinó també psicològic: la persona que n’és usuària, gràcies a la seva ajuda, pot aconseguir un grau elevat d'independència, un nivell important d'autoconfiança, guanyar en seguretat, millorar la seva integració social, trobar-se alliberada en deixar de ser el centre d'atenció, etc., i alhora, comptar amb un aliat que de manera incondicional li oferirà afecte, companyia i joc.
Els gossos de teràpia són educats i entrenats perquè realitzin la funció d'element motivador dins d'un procés terapèutic per a aquella persona o grup de persones que necessitin treballar determinades carències com poden ser: l'autocontrol, la relaxació, el fet de sentir-se útil, la mobilitat, la pèrdua de l'autoestima, la capacitat de resoldre conflictes, la memòria, les pors, les relacions socials, etc. Poden treballar de manera individual o grupal dins d'un ventall molt ampli de col·lectius; aquests són alguns dels molts que podríem citar:
- Discapacitats psíquics
- Presos
- Malalts de Alzheimer
- Gent gran
- Persones afectades per la síndrome d'immunodeficiència adquirida
- Persones alcohòliques
- Víctimes de la violència de gènere
- Nens que pateixen diferents trastorns i/o malalties (autisme, síndrome de Down, paràlisi cerebral, etc.)
El treball d'aquests gossos s'inscriu en l'àmbit que es coneix com TAA (Teràpies Assistides per Animals), les quals han de ser dirigides per un o més professionals del camp de la salut i han de tenir uns objectius específics ben definits. A més, tot el progrés que es produeixi ha de ser documentat.
Així mateix, treballen també al camp que denominem AAA (Activitats Assistides per Animals), enfocades a millorar la qualitat de vida de les persones que hi participen, gràcies al vincle que s'estableix en el binomi persona-animal.
Denominem així aquells gossos que són educats i entrenats per ajudar persones sordes o que pateixen una discapacitat auditiva.
Se'ls ensenya a diferenciar grups de sons que podríem classificar en continus, que són aquells que es produeixen amb certa freqüència i que no impliquen risc ni per a la persona usuària ni per al seu entorn, i en intermitents, que són aquells que es produeixen de manera esporàdica però, a diferència dels continus, sí que comporten determinats nivells de risc per a la persona usuària i per al seu entorn. .
Sons continus:
- Identificació de timbres: porta d'entrada, intèrfon, intercomunicadors de vídeo, etc.
- Telefonia mòbil i fixa
- Electrodomèstics: microones, forn, assecadora, etc.
- Rellotges i avisadors: despertador, temporitzador cuina, etc.
Sons intermitents:
- Alarmes: domèstiques (foc, gas) o al carrer (ambulàncies, policia)
- Procedents de persones: nadons plorant, reconèixer quan criden el nom de la persona usuària...
- Trànsit i transports: clàxon d'automòbils, xiulet del tren, etc.
Al gos de senyalització de sons se l’entrena perquè identifiqui la font del so i avisi utilitzant llenguatge gestual, com per exemple, tocar el peu o la cama de la persona usuària amb la pota, aixecar-se sobre les potes del darrere i recolzar-se sobre les cames del seu acompanyant o donant salts davant de la persona per cridar la seva atenció o evitar que segueixi en una determinada direcció.
Es coneix amb aquest nom aquells gossos que són educats i entrenats per ajudar persones que pateixen epilèpsia o diabetis. Una de les seves funcions principals és donar l'alerta mèdica.
Responen a aquest qualificatiu aquells gossos educats i entrenats per ajudar persones amb trastorns de l'espectre de l'autisme.
Són aquells gossos educats i entrenats per ajudar persones cegues o que pateixen una discapacitat visual.
