Què és un gos d'assistència?
Rep aquesta denominació aquell gos que ha estat educat i entrenat per donar suport físic i/o psíquic a persones amb algun tipus de discapacitat.
Podem classificar els gossos d'assistència d'acord amb aquests grups:
Es tracta d'un gos educat i entrenat per ajudar persones que tenen una discapacitat física (paraplegia, tetraplegia, esclerosi, etc.). Poden oferir ajudes de diversa índole a la persona usuària; entre moltes altres podem trobar aquestes:
- Obrir i tancar portes (portes d'entrada i de l'interior de l'habitatge, dels armaris, de la nevera, de la rentadora, etc.).
- Obrir i tancar interruptors (llums, alarmes, etc.)
- Obrir calaixos, portar-nos els objectes demanats, i tornar-los a tancar.
- Recollir objectes de terra (des d'una crossa fins a una targeta de crèdit, passant per monedes, peces de roba, llibres, claus, etc.).
- Portar objectes (bosses de la compra, cistells amb petits objectes, diari, etc.).
- Acostar-nos objectes (mòbil, medicaments, comandament TV, etc.)
- Ajudar a vestir-se i desvestir-se (treure sabates, mitjons, jaqueta, descordar cremalleres, etc.)
Però el suport que ofereix un gos de servei no només és físic, sinó també psicològic: la persona que n’és usuària, gràcies a la seva ajuda, pot aconseguir un grau elevat d'independència, un nivell important d'autoconfiança, guanyar en seguretat, millorar la seva integració social, trobar-se alliberada en deixar de ser el centre d'atenció, etc., i alhora, comptar amb un aliat que de manera incondicional li oferirà afecte, companyia i joc.
Denominem així aquells gossos que són educats i entrenats per ajudar persones sordes o que pateixen una discapacitat auditiva.
Se'ls ensenya a diferenciar grups de sons que podríem classificar en continus, que són aquells que es produeixen amb certa freqüència i que no impliquen risc ni per a la persona usuària ni per al seu entorn, i en intermitents, que són aquells que es produeixen de manera esporàdica però, a diferència dels continus, sí que comporten determinats nivells de risc per a la persona usuària i per al seu entorn. .
Sons continus:
- Identificació de timbres: porta d'entrada, intèrfon, intercomunicadors de vídeo, etc.
- Telefonia mòbil i fixa
- Electrodomèstics: microones, forn, assecadora, etc.
- Rellotges i avisadors: despertador, temporitzador cuina, etc.
Sons intermitents:
- Alarmes: domèstiques (foc, gas) o al carrer (ambulàncies, policia)
- Procedents de persones: nadons plorant, reconèixer quan criden el nom de la persona usuària...
- Trànsit i transports: clàxon d'automòbils, xiulet del tren, etc.
Al gos de senyalització de sons se l’entrena perquè identifiqui la font del so i avisi utilitzant llenguatge gestual, com per exemple, tocar el peu o la cama de la persona usuària amb la pota, aixecar-se sobre les potes del darrere i recolzar-se sobre les cames del seu acompanyant o donant salts davant de la persona per cridar la seva atenció o evitar que segueixi en una determinada direcció.
Es coneix amb aquest nom aquells gossos que són educats i entrenats per ajudar persones que pateixen epilèpsia o diabetis. Una de les seves funcions principals és donar l'alerta mèdica.
Responen a aquest qualificatiu aquells gossos educats i entrenats per ajudar persones amb trastorns de l'espectre de l'autisme.
Són aquells gossos educats i entrenats per ajudar persones cegues o que pateixen una discapacitat visual.
